dijous, 25 de desembre del 2008

vergonya nacional

"vergüenza nacional". Aquestes han estat les paraules del pare de la niña Mari Luz, després de conèixer la decisió del Poder Judicial sobre la actuació del jutge que no va empresonar al presumpte assassí de la nena. Es clar que hi han hagut molts defectes en aquest assumpte. La funcionària s'ha emportat la pitjor part, perquè ha estat inhabilitada per més d'un any. Per això jo em faria dues preguntes, la primera seria:

- es veritat que els funcionaris dels jutjats tenen molt poca feina i per això no es pot permetre que juguin al cercamines en lloc de fer la seva feina?

i la segona:

- una multa de 1.500 euros es realment dolent per a una persona que guanya al mes probablement més del doble?

Un conegut meu em va dir en una ocasió que allò del "Carnet por puntos" era una bona solució. Deia que la gent amb centims tant li feia les multes de trànsit perquè tenien calers per pagar-les, però els punts eran iguals per a tothom sigui qui sigui. La propera vegada li demanaré la seva opinió pels "Jueces por Puntos", potser li agradi aquesta "solució per a tothom", encara que hi hagi col·legues que es protegeixen els uns pels altres

dilluns, 8 de desembre del 2008

escuses per començar

Ja feia temps que volia fer una cosa com aquesta, un lloc on posar les meves opinions, on poder fer crítica de allò que no em sembla prou bé, i també, per què no, fer colze amb aquelles injustícies que hi ha a la vida.
Quan dic que feia temps que volia fer això, es per descarregar una mica amb les situacions que me empipen. Una vegada va ser quan el Pep Rubianes va ser portat a judici pel que va dir a tv3, i desprès va patir una caça de bruixes per part de una part polititzada de la societat. Allò em va empipar molt. Però jo no vaig fer res. Des de aleshores hi han hagut altres oportunitas de "manifestar-me".
Per altre banda vull fer servir el català. Es tracta d'una llengua del sud d'Europa, que potser no sigui prou reconeguda, tant de bo. Començant per mi mateix que la faig servir ben poc per les circumstancies de la meva vida, així amb aquest bloc puc practicar mès el català, una mica de falta si que em fa. I ara es quan aprofito per fer una abraçada als meus companys de Blanquerna i a la senyoreta (al menys feia 15 anys que no deia la paraula 'senyoreta'). Que bé que ens ho pasen a classe. Ens veuren dilluns i dimecres, arreveure.